Sens dubte aquesta dura ruta ha sigut una de les experiències més gratificants que hem pogut tenir els membres de SendeCOECS per a finalitzar l'any i açò malgrat el fred que regnava a Xulilla a les 9 del matí.
L'eixida del poble pels seus carrers emblanquinats s'ha transformat molt ràpid en un recorregut per un paisatge de pedra i aigua impressionant. La ruta ens ha portat, en primer lloc, cap a la llera del riu Túria , que per aquesta zona passa tancat entre parets de pedra de més de 100 metres d'altura . El camí, tallat en la roca, ens ha ensenyat la seua primera sorpresa, una canal de distribució d'aigües que ja ha permès als senderistes fer les primeres fotografies d'aquesta ruta per Xulilla.
L'anomenat Charco Azul ha sigut el següent espai per a descobrir. Una zona del riu que queda embassada durant uns metres i que ens deixa per al vista aquest espectacular lloc d'aigua i pedra. Antigament encara podia sortejar pel lateral mitjançant i una passarel·la de fusta però avui és aconsellable no pujar perquè està en mal estat. Nosaltres hem preferit no arriscar-nos a un capbussó en plena gelada i hem continuat fent la ruta circular que ens anava a portar, de nou en direcció a Xulilla per l'altre costat del riu Túria. Aquest tram, amb pistes amples i fàcils és idoni per a fer en família, ja que et porta de tornada al poble en un trajecte de menys de 4 quilòmetres. És el moment de gaudir del paisatge de tardor i del riu, que és un dels més bonics que tenim en la Comunitat Valenciana.
La cova del Gollizno i la del Tesoro són dos dels punts que cap senderista ha de deixar de visitar. El trajecte és relativament fàcil i ens sorprèn sempre amb meravelles com la propia cova del Gollizno, un abric de pedra de quasi 100 metres de llarg on hem compartit un moment amb altres senderistes procedents de València.
La marxa cap a la cova del tresor és ben diferent del camí que hem fet fins ara. Una escalada per les goles de pedra ha fet que els senderistes posen a prova l'agilitat i les forces. No obstant açò l'ambient no podia ser més alegre, ja que l'objectiu de completar esta ruta es trobava cada vegada més a prop.
L'arribada al Frailecillo, una mole de pedra amb unes vistes fenomenals sobre Xulilla, ha sigut el moment de parar i admirar el paisatge. Aquesta roca situada just enfront del poble ha marcat i inici d'un descens cap a la zona en la qual es poden admirar unes interessants pintures rupestres.
El camí des d'allí i cap a l'embassament de Loriguilla ha sigut en gran part per una pista en molt bon estat però assotada pel vent, la qual cosa ha fet poc confortable aquest tram de camí. Només l'arribada a la zona de barrancs i goles que ens marca el camí de tornada a Xulilla ha posat fi al vent que ha deixat als senderistes bastant cansats de cara als últims quilòmetres de recorregut.
Açò sí, aquests quatre últims quilòmetres han sigut espectaculars. Les goles del Túria, creuades per passarel·les penjants que van grimpant per les seues parets són un espectacle per als sentits i ningú ha pogut resistir-se a fer fotos d'aquesta meravella natural existent a una hora i cambra de la ciutat de Castelló.
Els últims metres de retorn al poble (i al menjar que ens estava esperant) s'han realitzat per carretera. Un alleujament per als peus de molts senderistes que, malgrat l'esforç realitzat en aquesta jornada, han destacat l'impactant que és aquest recorregut natural. Gabriel Ferrándiz/COECS.
